Wabi-sabi

Entre aquests últims posts de creativitat i estètica, us dóno a conèixer (si es que no ho coneixieu, i en se d'un que potser si...) el Wabi- sabi, algo així com la cinquena esència de l'estètica japonesa...

"És la bellesa de les coses imperfectes,
mutables i incompletes.
És la bellesa de les coses
modestes i humils.
És la bellesa de les coses no
convencionals..."

I el meu únic referent en forma de llibre per si algú hi té interès porta com a títol
"Wabi-sabi para artistas,diseñadores,poetas y filósofos" d'en Leonard Koren de la editorial Hipòtesi-Renart Edicions. Apa!A gaudir del coneixement colla d'agents infecciosos !

6 comentarios:

cmntez@gmail.com ha dit...

Hi ha una pàgina a on el recomanan, també:

http://www.terremoto.net/x/archivos/000237.html

Bona troballa.

Lluis-T ha dit...

No dubtis que em faré amb un exemplar de Wabi-sabi, ara que llegeixo llibres com mai, i em vaig fent més ignorant dia a dia...

N'Arnau ha dit...

"El guardián entre el centeno"!Aquest llibre em fa grima!L'he començat tres vegades i mai he passat de la pàgina 20...Em possa nerviós.A saber per què...

cmntez@gmail.com ha dit...

Doncs tius! No és casualitat que el proper llibre que em vull llegir és el guardián entre el centeno. Grima perquè? És de les poques coses que vaig treure de la casa de l'(puta)ex, a mi se que em fa grima!

cmntez@gmail.com ha dit...

Doncs jo intercanvio llibres per pe.lis Damià. Per començar et deixaré American Pshyco, Las edades de Lulú, L'home que xiuxiugeva a les oïdes dels cavalls... i si et portes bé tinc una edició del 1920 de la Resurrecció de Tolstoi en català! L' hauràs de llegir amb guants de làtex encara conserva les empremtes digitals de l'editor!!!. Ah! I les memòries de la més gran dona però poc reconeguda i que marca una època en el cinema, en la fotografia..., la genuïna, la incomparable Leni Riefensthal! Una joia de dona, un cul inquiet... Que va morir fent allò que cap de nosaltres ( crec ) sap fer viure al limit!

N'Arnau ha dit...

Ja,ja...entenc això de que et faigi grima!A mi suposo que deu ser pel llenguatge emprat en l'obra, en el seu moment trencador pero pel meu gust embafa...I tal com està caracteritzat el prota...Em creu-ho amb aquest tio pel carrer i tal com el deixo riu-te'n de les Cares de Bélmez!