Una felicitació

No hi haurà cap imatge en aquesta entrada,
tan sols paraules.
Paraules per agrair.
Paraules de satisfacció.
Paraules que no s'emportaren els vents.
Companys!
Ja no sentirem el rau-rau de les eines.
ni omplirem de pols l'espai.
El camí ha sigut dur.
Sang i llàgrimes han caigut a la sorra.
No tots hem arribat
però tots serem recordats.
Les nostres mans han patit
i les nostres esquenes han sofert l'esglai del dolor.
No més patiment,
no més llàgrimes.
No més rots d'obrer ni pets de manobra.
Ni culs apretats per l'esforç d'un cargol revel.
Esmunyim ara els nostres caps com a Can Pere xic esmunyen les vaques.
Ai, ai! quant he sofert per vosaltres ( exagero)
Aqui en les gèlides nits de Cardedeu
sóc capaç de sentir la crida tetenalina
i l'embruix pixelia. (Hipòcrita?)
Carreguem les nostres armes
ara que la guerra ha finalitzat
i despullem les nostres ànimes
picarozuelos!
Lluitem contra la indústria opressora.
Deslluirem els nostres cossos de les cadenes.
I ballem, cantem al ritme dels Mecano.
Llàgrimes, ara, d'alegria! (snif)

Per cert colla de quatre, estic fins els putos collons de fer entrades i aquesta fa 99 ( ara en ve al cap, quina és la 69?) i jo no penso fer la 100. O sigui, que ja pot un de vosaltres fer una puta entrada o em cagaré en la puta hòstia, i que sigui bona perquè és la 100. Per molts anys!

Després d'aquest discurs de mitjanit una cançó de bressol:

Bona nit
sabeu que no esteu sols
acluquevos aquí
i sentim els nostres karmas.
Ja no patirem
l'opressiu imperialista
els ocells cantaren de nit ( com parlat )
per nosaltres.
Na, na, ni, no, na, na
En coco no vindra
i els estels lluiran
el que el sol no ha lluit
tots arrambadets
escalfant-nos mutuament (sense guarrades)

Shhh!

Bona nit!

Pink Floyd session

"La Brisa es lenta,
tú eres lenta,
el escalofrío crece,
las sensaciones parecen
derretir el cerebro"
(Syd Barret, 1967)

Un pensament que fa trempar el cervell i encongir els dits dels peus fins tocar els talons.
M'han passat "The wall" la pel-lícula dels Pink Floyd hi ha algú interessat en veure-la?.

Estic com un gelat fora del congelador

Després de les darreres anades i vingudes només trobo refugi en els indrets a on la literatura es torna art. Allà a on la ment viatge a paradisos infinits . A on les paraules acaronen les oïdes i tot sembla fàcil. Somnis que no arriben a ser-ho i desitjos que fan bullir l'inconscient. Poques coses hi han més lascives que la imatge d'una dona mostrant el seu món i una d'elles és una poesia amb la seva imatge.
Sigueu benvinguts a un nou món. A on tot allò que és cert no es tangible. Fuetegeu els vostres cors per sentir l'entorn com l'ocell que es mira el sol i espera que li baixi la trempera per batre les ales amb la dolçor que el disparador d'una Leica és capaç de capturar, allò que altres són capaços de versejar.
Virus-T, ja sóc aquí! (i amb una mica més de seny, no?)


Me prengueres el cor
me'l tornares pedra preciosa
i me digueres
au surt i brilla.

Era un somni, estava sol
em vaig despertar, vaig sortir
i brillava.

Enric Casasses, Songs for Petra -3- del seu llibre, Que dormim?. Edicions 62 - Empúries, 2002.

A la web

No hi ha res de nou.
Només un lloc ja conegut per penjar imatges.

http://www.flickr.com/photos/mtnez/?saved=1