Casimir et Caroline (París, 2a. parte)
Fa 14 anys
Los efectos del alcohol
Primera coproducción de Estudi VirusT y Mecagoenmi5padre...
Por y para vosotros... Que lo disfruteis...
VirusT
Por y para vosotros... Que lo disfruteis...
VirusT
del repte "Escales i gent"
Faig un copy&paste i trasllado un tema que es va obrir a partir dels comentaris de la foto d'en Marçal, com crec es prou interesant trasllado el debat al blog general:
en Marçal deia:
"Gràcies pels comentaris de la foto. Ahir el Sergi em deia si jo savia el què volia explicar amb aquesta foto i si era una creació prèviament teoritzada ò si éra només un producte d'intentar crear una imatge estèticament atractiva. Li vaig dir que no tenia una justificació teòrica de la foto i que al fer-la em vaig basar a un critèri estètic tot i que volia sobre tot, crear una sensació d'intriga i incertesa tot donant a la foto, un caràcter molt obert a interpretacions variades.
Jo mateix he pogut jugar a fer una interpretació de la imatge un cop feta, com algú que la veu per primer cop.
Jo hi veig algú que ha descobert un indrtet on poder veure un més enllà i de mica en mica la gent s'acosta fer el mateix.
En fi, no estaria malament discutir una mica què passa quan fem una foto sense cap intenció però al final n'acaba sortint una. De vegades, al contrari, hem fet una foto amb tota una intenció i acaba tenint una lectura ben diferent.
De vegades he vist fotos que et captiven i molt sovint mirem de trobar-hi una explicació i a intentar resoldre tot el procés que va dur al fotògraf a crear-la. Algunes descripcions crec que són exageradament clíniques. Tipus:
"El què el fotògraf ens vol explicar amb amb aquells dos núvols del fons és que hi ha una relació directe amb les dues taques d'oli que ha deixat el cotxe a terra, els dos netejaparabrises, els dos seients del cotxe (és un biplaça) els dos pits que té ella, i es clar, els dos nuvis...". Quant a la foto hi aparèix una parella de nuvis acabats de casar a punt de sortir a fer una viatge amb el cotxe que hi surt de fons...
Potser estic equivocat i el fotògraf ho tenia tot al cap i va ersperar a què tot confluís en aquell moment que els dos núvols passaven.
Com ho veieu tot plegat? Us passa a vosaltres?"
la Xesca ha contestat:
"Sí Marçal, i precisament és un tema de "rigurosa actualitat" arrel d'un reportatge que no fa ni 15 dies vaig fer del riu Ter al seu pas per Manlleu.
La meva intenció era "retratar" la tardor. Punto pelota.
Vaig seleccionar 69 fotos (sense cap doble intenció, la casualitat va voler que en fossin 69).
D'aquestes 69 hi ha una que ja quan les vaig passar me la vaig posar de fons de pantalla perquè visualment em va agradar molt.
Doncs bé, d'aquesta imatge és de la que tothom em parla, i fins i tot me l'han demanat per a posar-la de decorat a una obra de teatre.
És "harmònica" i "geomètricament perfecte", entre altres moltes coses...
Jo no sé què és o què deixa de ser, no era una escena preparada i quan disparo no em plantejo massa coses, senzillament em deixo portar per el meu subconscient (...o inconscient, no sé). Jo només apreto el disparador quan alguna cosa em diu que "allò li mola".
Ja fa temps vaig fer una foto del Puigmal i la seva carena des del refugi de Niu d'Àliga a Núria. Com que em vaig enfilar al mur que fa de barana, no hi havia res en primer pla que referenciés dimensions ni distàncies. Doncs bé, resulta que al pasar-la a l'ordinador i ampliar-la, la casualitat (o el meu inconscient), va captar al marge inferior dret, un tros de muntanyeta que sobresortia per sota del refugi, on hi havia d'esquena una dona de peu amb un nen petit agafat de la mà contemplant tot allò que jo estava fotografiant, amb el buit als seus peus.
Aquests figurants espontanis converteixen la foto en "brutal" perquè creen un abisme i li donen a l'imatge les referències que no tenia... però també és cert que les dona sobredimensionades perquè l'immensitat és tal que sembla més l'Himalaia que no pas el Pirineu.
I tot va ser casualitat... o no, però el que puc garantir és que quan la vaig fer jo no ho vaig veure, així que no cal buscar explicacions del que pretenia, ni fer interpretacions metafísiques sobre com puc ser capaç d'extrapolar el meu karma a les imatges que prenc.
M'agrada la fotogràfia, la necessito i em dona vida. Mai surto de casa sense càmara, sempre porto la compacte al bolso per si de cas (ja ho feia amb l'analògica)... És tot el que puc dir.
Salut per a fer molts clicks!
PD - Per si el vols veure, et deixo el link del reportatge en qüestió
http://www.flickr.com/photos/xesca/sets/72157622762957847/show/
La foto del Puigmal no la tinc penjada."
I en Marçal a dit:
"Molt d'acord amb el que dius Xesca.
He vist les fotos del Flickr. Bones fotos de tardor!
Demà hi ha sopar al local, si vens, en seguim parlant!"
alguna opinió més al que plantejava en Marçal?
en Marçal deia:
"Gràcies pels comentaris de la foto. Ahir el Sergi em deia si jo savia el què volia explicar amb aquesta foto i si era una creació prèviament teoritzada ò si éra només un producte d'intentar crear una imatge estèticament atractiva. Li vaig dir que no tenia una justificació teòrica de la foto i que al fer-la em vaig basar a un critèri estètic tot i que volia sobre tot, crear una sensació d'intriga i incertesa tot donant a la foto, un caràcter molt obert a interpretacions variades.
Jo mateix he pogut jugar a fer una interpretació de la imatge un cop feta, com algú que la veu per primer cop.
Jo hi veig algú que ha descobert un indrtet on poder veure un més enllà i de mica en mica la gent s'acosta fer el mateix.
En fi, no estaria malament discutir una mica què passa quan fem una foto sense cap intenció però al final n'acaba sortint una. De vegades, al contrari, hem fet una foto amb tota una intenció i acaba tenint una lectura ben diferent.
De vegades he vist fotos que et captiven i molt sovint mirem de trobar-hi una explicació i a intentar resoldre tot el procés que va dur al fotògraf a crear-la. Algunes descripcions crec que són exageradament clíniques. Tipus:
"El què el fotògraf ens vol explicar amb amb aquells dos núvols del fons és que hi ha una relació directe amb les dues taques d'oli que ha deixat el cotxe a terra, els dos netejaparabrises, els dos seients del cotxe (és un biplaça) els dos pits que té ella, i es clar, els dos nuvis...". Quant a la foto hi aparèix una parella de nuvis acabats de casar a punt de sortir a fer una viatge amb el cotxe que hi surt de fons...
Potser estic equivocat i el fotògraf ho tenia tot al cap i va ersperar a què tot confluís en aquell moment que els dos núvols passaven.
Com ho veieu tot plegat? Us passa a vosaltres?"
la Xesca ha contestat:
"Sí Marçal, i precisament és un tema de "rigurosa actualitat" arrel d'un reportatge que no fa ni 15 dies vaig fer del riu Ter al seu pas per Manlleu.
La meva intenció era "retratar" la tardor. Punto pelota.
Vaig seleccionar 69 fotos (sense cap doble intenció, la casualitat va voler que en fossin 69).
D'aquestes 69 hi ha una que ja quan les vaig passar me la vaig posar de fons de pantalla perquè visualment em va agradar molt.
Doncs bé, d'aquesta imatge és de la que tothom em parla, i fins i tot me l'han demanat per a posar-la de decorat a una obra de teatre.
És "harmònica" i "geomètricament perfecte", entre altres moltes coses...
Jo no sé què és o què deixa de ser, no era una escena preparada i quan disparo no em plantejo massa coses, senzillament em deixo portar per el meu subconscient (...o inconscient, no sé). Jo només apreto el disparador quan alguna cosa em diu que "allò li mola".
Ja fa temps vaig fer una foto del Puigmal i la seva carena des del refugi de Niu d'Àliga a Núria. Com que em vaig enfilar al mur que fa de barana, no hi havia res en primer pla que referenciés dimensions ni distàncies. Doncs bé, resulta que al pasar-la a l'ordinador i ampliar-la, la casualitat (o el meu inconscient), va captar al marge inferior dret, un tros de muntanyeta que sobresortia per sota del refugi, on hi havia d'esquena una dona de peu amb un nen petit agafat de la mà contemplant tot allò que jo estava fotografiant, amb el buit als seus peus.
Aquests figurants espontanis converteixen la foto en "brutal" perquè creen un abisme i li donen a l'imatge les referències que no tenia... però també és cert que les dona sobredimensionades perquè l'immensitat és tal que sembla més l'Himalaia que no pas el Pirineu.
I tot va ser casualitat... o no, però el que puc garantir és que quan la vaig fer jo no ho vaig veure, així que no cal buscar explicacions del que pretenia, ni fer interpretacions metafísiques sobre com puc ser capaç d'extrapolar el meu karma a les imatges que prenc.
M'agrada la fotogràfia, la necessito i em dona vida. Mai surto de casa sense càmara, sempre porto la compacte al bolso per si de cas (ja ho feia amb l'analògica)... És tot el que puc dir.
Salut per a fer molts clicks!
PD - Per si el vols veure, et deixo el link del reportatge en qüestió
http://www.flickr.com/photos/xesca/sets/72157622762957847/show/
La foto del Puigmal no la tinc penjada."
I en Marçal a dit:
"Molt d'acord amb el que dius Xesca.
He vist les fotos del Flickr. Bones fotos de tardor!
Demà hi ha sopar al local, si vens, en seguim parlant!"
alguna opinió més al que plantejava en Marçal?
El Cosmonauta y el crowdfunding
Infectados/as
Surfeando he visto este proyecto y me ha interesado la forma en la que se está realizando la promoción y financiación del proyecto.
Espero que os parezca interesante,
Atención a con el apoyo de....
Exposició fotogràfica
Aquest és el text de la invitació per anar a la inauguració d'una exposició fotogràfica que fan uns amics sobre l'estiu que van passar a NY (el mateix que la Carme i jo). Per si us interessa anar.
La fan en el bar que abans era L'Arcàdia.
Ens complau convidar-vos a la inaguració de l'exposició fotogràfica UP&DOWN, set díptics realitzats per Òscar Fernández i Xavier Roldan sobre la ciutat de Nova York. Entre les obres, s'hi poden trobar petites històries en dues imatges, contrapunts, rimes visuals, etc.
"L’experiència d’un fotògraf és una experiència d’immediatesa i simultaneïtat. Qualsevol incidència registrada fotogràficament és captada en el procés del seu desplegament i condensada en una única imatge en les quals totes les energies inconcluses de moviment i interacció queden detingudes en forma de model. Com fenomen sincrònic, com imatge detinguda, la fotografia té una relació dialèctica amb l’esdeveniment, amb la narrativa, amb el relat, amb la crònica." Xavier Roldan.
La inaguració tindrà lloc el proper dimarts 6 d'octubre a les 21'30h. al cafè cultural El Dau (c/d'en Pujol, 26).
La fan en el bar que abans era L'Arcàdia.
Ens complau convidar-vos a la inaguració de l'exposició fotogràfica UP&DOWN, set díptics realitzats per Òscar Fernández i Xavier Roldan sobre la ciutat de Nova York. Entre les obres, s'hi poden trobar petites històries en dues imatges, contrapunts, rimes visuals, etc.
"L’experiència d’un fotògraf és una experiència d’immediatesa i simultaneïtat. Qualsevol incidència registrada fotogràficament és captada en el procés del seu desplegament i condensada en una única imatge en les quals totes les energies inconcluses de moviment i interacció queden detingudes en forma de model. Com fenomen sincrònic, com imatge detinguda, la fotografia té una relació dialèctica amb l’esdeveniment, amb la narrativa, amb el relat, amb la crònica." Xavier Roldan.
La inaguració tindrà lloc el proper dimarts 6 d'octubre a les 21'30h. al cafè cultural El Dau (c/d'en Pujol, 26).
Diario de teatro
Para tocar los cojones, poner por escrito mis pajas mentales, narrar algunas experiencias o viajes, o para lo que me salga de los huevos, hace tiempo empecé a escribir un blog: Diario de teatro.
Quien quiera puede visitarlo en http://diariodeteatro.blogspot.com/.
Me tomé la libertad de linkar vuestras páginas o blogs. Gracias.
Quien quiera puede visitarlo en http://diariodeteatro.blogspot.com/.
Me tomé la libertad de linkar vuestras páginas o blogs. Gracias.
Biblioteca Virtual
Companys/es,
de tornada de vacances cal posar-se les piles, a veure si fem funcionar la biblioteca virtual, pot ser una bona eina per compartir materials.
Si algú te cap dubte, que ho comenti, gracies
PHOTOESPAÑA
Hola a todos/as
os adjunto aquí una propuesta con dos motivaciones. Una resucitar este blog general que estaba un poco moribundo y otra pues la propuesta en si misma. Se trata de recuperar una vieja aspiración de Virus-T por ir a Madrid (que se plasmó en el ya lejano concirto del pezón) y que mejor excusa que asistir a una nueva edición de PHOTOESPAÑA. Para los que no lo conozcáis, me ahorro las palabras y os adjunto el link
http://www.phe.es/festival/
y os lanzo la propuesta de ir el fin de semana del 4 y 5 de julio
http://www.vueling.com/skylights/cgi-bin/skylights.cgi
por unos 120 eur tenemos vuelo. Alguien se apunta????
os adjunto aquí una propuesta con dos motivaciones. Una resucitar este blog general que estaba un poco moribundo y otra pues la propuesta en si misma. Se trata de recuperar una vieja aspiración de Virus-T por ir a Madrid (que se plasmó en el ya lejano concirto del pezón) y que mejor excusa que asistir a una nueva edición de PHOTOESPAÑA. Para los que no lo conozcáis, me ahorro las palabras y os adjunto el link
http://www.phe.es/festival/
y os lanzo la propuesta de ir el fin de semana del 4 y 5 de julio
http://www.vueling.com/skylights/cgi-bin/skylights.cgi
por unos 120 eur tenemos vuelo. Alguien se apunta????
La fotografía de los quince años de preparación
He encontrado esto... lo reproduzco como lo he encontrado...
Al fotógrafo y aventurero Guillaume Dargaud le llevó buena parte de su vida plasmar esta impactante fotografía panorámica de la trayectoria del Sol sobre la Antártida. Según el autor, fueron necesarios “15 años de preparación, 5 intentos a lo largo de 11 años, 24 horas para obtener una secuencia completa de tomas, varias horas para escanear y corregir las imágenes obtenidas, un día averiguando cuál sería la mejor forma de combinarlas, otro día para integrarlas en un software panorámico, 20 minutos de procesamiento informático para crear la imagen base y medio día de trabajo para pulir la imagen final”.
Tras muchos esfuerzos, la imagen superior muestra el recorrido del Sol sobre el cielo antártico a lo largo de un día entero. Dargaud tomó un total de 24 fotografías en intervalos precisos de una hora, girando en cada oportunidad la cámara en dirección al Sol pero manteniendo siempre a la misma altura la línea del horizonte. Luego, las imágenes fueron combinadas mediante un software especial para tomas a 360 grados.
Si la fotografía hubiese sido captada justo sobre el Polo Sur, el Sol se hubiese mantenido siempre al mismo nivel. Pero como la toma se realizó en la base antártica Concordia (de administración ítalo-francesa), ubicada algo más allá del Polo, a 75 grados de latitud Sur, existe una diferencia de 30 grados de elevación entre la altura del Sol a mediodía y a medianoche. En la imagen superior vemos una proyección con el sistema “ojo de pescado” en donde se observa la rotación circular del Sol alrededor de la Tierra.
Para efectuar cada toma, Guillaume Dargaud fijó un trípode como referencia y luego regresó al lugar una vez por hora bajo el frío austral para tomar las fotografías. Sin dudas, era la parte más delicada del proceso ya que muchas cosas podían fallar, y de hecho a veces fallaron. Por ejemplo, en las dos primeras oportunidades, el cielo se nubló impidiendo ver el Sol; en la tercera ocasión, el trípode utilizado como referencia fue cambiado de sitio inadvertidamente por un integrante de la misión antártica; pero la falla más curiosa se produjo cuando, según cuenta Dargaud, “un grupo de bromistas agotó el rollo de la cámara tomando fotografías de sus traseros peludos”.
Así que luego de un intento fallido en 1994, otro en el año 2000 y otros dos más durante el verano de 2004, por fin en noviembre de 2005 el tenaz fotógrafo logró cumplir con su objetivo, apenas dos días antes de la llegada de su relevo en la base antártica.
¡Claro que el resultado valió la pena!
Web del autor
Al fotógrafo y aventurero Guillaume Dargaud le llevó buena parte de su vida plasmar esta impactante fotografía panorámica de la trayectoria del Sol sobre la Antártida. Según el autor, fueron necesarios “15 años de preparación, 5 intentos a lo largo de 11 años, 24 horas para obtener una secuencia completa de tomas, varias horas para escanear y corregir las imágenes obtenidas, un día averiguando cuál sería la mejor forma de combinarlas, otro día para integrarlas en un software panorámico, 20 minutos de procesamiento informático para crear la imagen base y medio día de trabajo para pulir la imagen final”.
Tras muchos esfuerzos, la imagen superior muestra el recorrido del Sol sobre el cielo antártico a lo largo de un día entero. Dargaud tomó un total de 24 fotografías en intervalos precisos de una hora, girando en cada oportunidad la cámara en dirección al Sol pero manteniendo siempre a la misma altura la línea del horizonte. Luego, las imágenes fueron combinadas mediante un software especial para tomas a 360 grados.
Si la fotografía hubiese sido captada justo sobre el Polo Sur, el Sol se hubiese mantenido siempre al mismo nivel. Pero como la toma se realizó en la base antártica Concordia (de administración ítalo-francesa), ubicada algo más allá del Polo, a 75 grados de latitud Sur, existe una diferencia de 30 grados de elevación entre la altura del Sol a mediodía y a medianoche. En la imagen superior vemos una proyección con el sistema “ojo de pescado” en donde se observa la rotación circular del Sol alrededor de la Tierra.
Para efectuar cada toma, Guillaume Dargaud fijó un trípode como referencia y luego regresó al lugar una vez por hora bajo el frío austral para tomar las fotografías. Sin dudas, era la parte más delicada del proceso ya que muchas cosas podían fallar, y de hecho a veces fallaron. Por ejemplo, en las dos primeras oportunidades, el cielo se nubló impidiendo ver el Sol; en la tercera ocasión, el trípode utilizado como referencia fue cambiado de sitio inadvertidamente por un integrante de la misión antártica; pero la falla más curiosa se produjo cuando, según cuenta Dargaud, “un grupo de bromistas agotó el rollo de la cámara tomando fotografías de sus traseros peludos”.
Así que luego de un intento fallido en 1994, otro en el año 2000 y otros dos más durante el verano de 2004, por fin en noviembre de 2005 el tenaz fotógrafo logró cumplir con su objetivo, apenas dos días antes de la llegada de su relevo en la base antártica.
¡Claro que el resultado valió la pena!
Web del autor
Exposicio fotografica Virus-T
Hola a tots!!!
Tal i com varem parlar a la reunio de divendres publico aqui l'explicacio i la proposta d'un nou projecte Virus-T.
La cosa va d'aixo: S'ens ha ofert a un bar que obriran a Sant Celoni la possibilitat de montar una exposicio fotografica. La idea que tenen es cada mes fer una exposicio diferent, aixi que ens han proposat fer-ne una despres d'haber vist les coses que fem al repte. Evidentment al anar canviant de expo mensualment hi ha opcio de fer-ne mes si ens va be.
Parlant divendres vam pensar que estaria ve fer-ho ja que es una idea que ja fa temps que es volia engegar, el fet de preparar una exposicio Virus-T.
El fet de fer-la a mes ens deixara ja fet el treball per poder dur aquesta exposicio a d'altres indrets, amb la possibilitat de corregir errors un cop feta aquesta primera.
Tambe s'ens ha dit que les fotos estaran a la venda. Es complicat que ningu compri una foto pero vam estar pensant en opcions de difondre mes la feina tipus punts de llibre o un llibret de la exposicio a un preu economic (pero no deficitari, si es treu quelcom millor que millor). Aixi que si a algu se li acut alguna brillant i lucrativa idea al respecte benvinguda sigui.
I la conclusio a la que es va arrivar era de que SÍ ens interessava dur-ho a terme pero amb els seguents canvis:
1- Que tots proposem algun tema unificador de les obres exposades en els comentaris d'aquest post, a poder ser amb una breu explicacio de perque penseu que el tema en questio seria el mes adient. Si us sembla be a tots donarem una semaneta de temps.
2- Despres entre tots triarem quin tema ens agrada mes.
3- Un cop triat el tema i durant un temps mes llarg (3 o 4 setmanes, el que calgui) tots podrem fer tantes fotos com volguem, com si fos un repte pero sense limits de quantitat i amb mes temps. I sense ser necessariament una cosa individual, es poden fer feines conjuntes, demanar ajuda, el que sigui, NO ES UNA COMPETICIO!!!
4- La persona que va proposar el tema que finalment s'ha triat fara de coordinador. Diguem que sera el que pendra les decisions d'on son els limits del tema, i tothom que tingui dubtes de si el que vol fer s'ajusta o no ho podra consultar amb ell. Aixi es mantindra un minim d'uniformitat, que en una exposicio es fa necessari.
5- Finalment triarem les fotos entre tots en funcio dels parametres habituals (originalitat, qualitat, tecnica) i es procedira al montatje de la exposicio.
Encara no es sap de quantes obres pot ser la expo, pero gran gran no es el local...
Un cop feta la feina estaria be si moguessim la exposicio per altres indrets i donem a coneixer la nostra feina.
I si ens agrada la experiencia i volem repetir doncs tornem a fer el mateix amb les canvis que pensem siguin oportuns per com hagi anat aquesta primera vegada.
Dubtes? doncs publiqueu tambe el que sigui aqui mateix...
I penso que no em deixo res, ara es questio de començar i proposar temes. Espero que a tots us faci ilusio poder participar. pot quedar una cosa força maca...
Apa siau i salut a tothom!!!
Ramon
Tal i com varem parlar a la reunio de divendres publico aqui l'explicacio i la proposta d'un nou projecte Virus-T.
La cosa va d'aixo: S'ens ha ofert a un bar que obriran a Sant Celoni la possibilitat de montar una exposicio fotografica. La idea que tenen es cada mes fer una exposicio diferent, aixi que ens han proposat fer-ne una despres d'haber vist les coses que fem al repte. Evidentment al anar canviant de expo mensualment hi ha opcio de fer-ne mes si ens va be.
Parlant divendres vam pensar que estaria ve fer-ho ja que es una idea que ja fa temps que es volia engegar, el fet de preparar una exposicio Virus-T.
El fet de fer-la a mes ens deixara ja fet el treball per poder dur aquesta exposicio a d'altres indrets, amb la possibilitat de corregir errors un cop feta aquesta primera.
Tambe s'ens ha dit que les fotos estaran a la venda. Es complicat que ningu compri una foto pero vam estar pensant en opcions de difondre mes la feina tipus punts de llibre o un llibret de la exposicio a un preu economic (pero no deficitari, si es treu quelcom millor que millor). Aixi que si a algu se li acut alguna brillant i lucrativa idea al respecte benvinguda sigui.
I la conclusio a la que es va arrivar era de que SÍ ens interessava dur-ho a terme pero amb els seguents canvis:
1- Que tots proposem algun tema unificador de les obres exposades en els comentaris d'aquest post, a poder ser amb una breu explicacio de perque penseu que el tema en questio seria el mes adient. Si us sembla be a tots donarem una semaneta de temps.
2- Despres entre tots triarem quin tema ens agrada mes.
3- Un cop triat el tema i durant un temps mes llarg (3 o 4 setmanes, el que calgui) tots podrem fer tantes fotos com volguem, com si fos un repte pero sense limits de quantitat i amb mes temps. I sense ser necessariament una cosa individual, es poden fer feines conjuntes, demanar ajuda, el que sigui, NO ES UNA COMPETICIO!!!
4- La persona que va proposar el tema que finalment s'ha triat fara de coordinador. Diguem que sera el que pendra les decisions d'on son els limits del tema, i tothom que tingui dubtes de si el que vol fer s'ajusta o no ho podra consultar amb ell. Aixi es mantindra un minim d'uniformitat, que en una exposicio es fa necessari.
5- Finalment triarem les fotos entre tots en funcio dels parametres habituals (originalitat, qualitat, tecnica) i es procedira al montatje de la exposicio.
Encara no es sap de quantes obres pot ser la expo, pero gran gran no es el local...
Un cop feta la feina estaria be si moguessim la exposicio per altres indrets i donem a coneixer la nostra feina.
I si ens agrada la experiencia i volem repetir doncs tornem a fer el mateix amb les canvis que pensem siguin oportuns per com hagi anat aquesta primera vegada.
Dubtes? doncs publiqueu tambe el que sigui aqui mateix...
I penso que no em deixo res, ara es questio de començar i proposar temes. Espero que a tots us faci ilusio poder participar. pot quedar una cosa força maca...
Apa siau i salut a tothom!!!
Ramon
Lomografía para iPhone
Para los fotógrafos (y otros seres mitológicos) que dispongan de un iPhone (o más de uno), os puede interesar esta aplicación que convierte la cámara del susodicho en una auténtica cámara Lomo.
Pinchad aquí para obtener más información.
Pinchad aquí para ir a la entrada del producto de la tienda Apple.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)