Cualquier otra parte

Bé doncs us deixo una imatge del rodatge, el nom de la cançó és "Cualquier otra parte".



Damià xiquet has/hem d'acabar amb TEA ja! per iniciar el proper projecte que varem estar parlant, que m'ho imagino i no veig el moment de començar!

EL ARTE SON USTEDES

Com segurament ja us vaig comentar, aquest cap de setmana he estat participant en la enregistrament d'un videoclip (del grup Dorian) a Barcelona, a l'hangar Centre de producció d’arts visuals. Bé a la porta del plató teniem aquest encoratjador missatge; l'he volgut compartir amb vosaltres.


Per cert el lloc és increïble, tot el recinte de Can Ricard té un encant espectacular, llàstima que no es pot entrar sense permís (hi ha segurates) i no es pugui anar a fer fotos.

"FABRICANDO"

En el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya situat a tocar de la plaça de la Catedral de Barcelona recomano visitar l'exposició "FABRICANDO" d'en Dídac Codina, bon colega de l'I.E.F.C. i capaç de generar cosetes molt interessants...Entre elles una sèrie de fotografíes a partir de l'antiga tècnica de l'albúmina com a procediment per poder mostrar el seu treball "d'arqueologia industrial", tal com ell mateix el defineix...
Complexos industrials abandonats i deteriorats,materials oxidats i basicament oblit...Tot aquest material el podríem contemplar com un seguit de narracions curtes amb un únic fil conductor representat pel que s'anomena " object trouvé ". Bravo per en Dídac!

La foto que ilustra aquest post només ensenya una de les tonteries exposades al mateix espai, però és l'únic document gràfic que dóna testimoni del meu pas per la expo...La resta són d'última hora i com els "quintos" anaven que volaven ni jo sóc capaç d'interpretar on enquadrava ni què carai pretenia enfocar.En fi...Aupa la birra!

l'Arnau tenia raó!

Doncs això són unes imatges de l'estudi d'un amic (Gustavo) on l'estic ajudant aquests dies amb una producció. I té un sistema de corrioles molt interesant per tal de aguantar tant els fons, com un palio gegant que s'ha construït, per tal de baixar-lo, inclinar-lo, etc. I si l'Arnau ja va proposar això, igual que va proposar pintar el vidra amb pintura, al final haurem de fer cas quan parla i tot!

No se com explicar-me!

No sé com explicar'me... Si algú li agrada molt el formatge... aquest és una "Torta del Casar"... un error de la naturalesa... no sé com explicar-me que pugui existir res tan meravellós... Sense vi o formatge el món seria menys soportable...

Damià

PD: a veure qui ens mostra la "seva debilitat al món"... que no vol dir que questa sigui la meva

Silenci

"...i per acabar diga'ns una imatge de silenci..." doncs aquesta és la meva, això sí, si en teniu alguna més no dubteu en postejar-la, recordem que aquest és un blog per postejar en general, no cal que sigui només coses relacionades amb el repte, de fet era només una excusa per dinamitzar el blog... Pel proper (o sigui per en Lluís, porteu-me la contraria, però no amb paraules, per favor, amb fotos!) proposo lligat amb el silenci: "no se com explicar-me!" Au a pensar!

Se busca blogeros

Vamos hombre, ánimo que tenemos el blog un poco parado!!. Estamos esperando que alguien recoja el testigo del reto: El silencio. Se echa de menos algun post de vez en cuando de Damià y sobretodo Crito, que sigue sin estrenarse. VAmos!

el meu terrat

Últimament no dormo massa, per no dir que de nit em costa conseguir dormir més de dues hores seguides, és per això que miro de fer coses per relaxar-me i conciliar el son.
Una d'aquestes coses és pujar al terrat, sencillament contemplar la ciutat, sempre m'han agradat els terrats, potser perque sempre (en 3 pisos diferents) he viscut al àtic i l'he tingut molt aprop, allà em sento una mica per sobre de tot, m'allunyo dels carrers i els miro amb més perspectiva, observo la quantitat de vida que hi ha en una ciutat com Barcelona per la nit, miro els cotxes, miro les finestres que tenen llum a altes hores de la matinada, miro el cel, o el que es pot imaginar d'ell sota la contaminació lumínica...
És per això que he volgut compartir aquesta foto amb vosaltres, la cantonada que tinc al costat de casa, correspon a la cruïlla entre Meridiana i Mallorca, i sempre hi ha cotxes, sigui la hora que sigui, i sempre hi ha llums encesos, i de vegades hi sóc jo contemplant-la.
Podria ser una imatge de silenci, però prefereixo postejar-la a part del repte i plantejar-vos que pujeu al vostre terrat, contempleu la ciutat als vostres peus, i fotografieu la vista per compartir-la.

Una segona oportunitat

Apa, ja ho teniu. El següent repte serà... "el silenci". A veure qui te pebrots.
Per cert no cal que us queixeu de l'enfoc, l'he hagut de fer amb el trípode totalment desplegat i aguantant-lo amb les mans perquè no arribava per agafar aquesta vista desde l'altra banda de la tanca del cementiri.

"Irremeiable"

Doncs acceptant l'actual repte,aquí en teniu el resultat...
Proper reptedirigit amb el següent enunciat:
"Una segona oportunitat".
Confio haver captat el tipus de "tema connectat" mencionat anteriorment...

tot està conectat

Doncs no sé si és fruit de la casualitat, peró he vist que al plantejar-se el tema per fer la foto en Lluís, també s'ha plantejat el repte proper, resultat? la seva foto i el repte que ha plantejat tenen un nexe d'unió, estan conectats, i així ho he intentat fer jo, he acollit el tema i he mirat que la propera estigues conectat, res forçat, la veritat és que m'ha sortit com la cosa més natural, com sinó pogués ser d'una altra forma, és per això que us plantejo si us semblaria bona idea fer-ho així d'ara endavant.

"tempus fugit"

Au, pel proper proposo:

" irremeiable "

	[1490; de remeiable]
	adj 1 Que no pot ésser remeiat, que no té remei.
	2 p ext Inevitable, fatal.
	ir_re_me_ia_ble.