Apa, ja ho teniu. El següent repte serà... "el silenci". A veure qui te pebrots.
Per cert no cal que us queixeu de l'enfoc, l'he hagut de fer amb el trípode totalment desplegat i aguantant-lo amb les mans perquè no arribava per agafar aquesta vista desde l'altra banda de la tanca del cementiri.
8 comentarios:
jua!jua!Bona aquesta!Ets molt hàbil tio!
Crec que en aquest cas t'ha pogut la rapidesa, en aquest cas la relació és molt clara, tot i que jo personalment la trobo irónica, però crec (i ja t'ho vaig dir en persona) que potser t'hi hauries hagut de mirar una mica més en la forma,era l'únic punt de vista possible o el que vas escollir?
Apa ja direu.
diguem que era complicat l'encuadre, i si, estic d'acord, em van condicionar les preses
Doncs a mi aquest tipus de fotofgrafía compulsiva el trobo molt vàlid.Tampoc trobo que es pugui aplicar de manera indiscriminada però a vegades amb aquest tipus de "modus operandis" s'obtenen resultats d'allò més interesants...i no només del fet de la foto en si mateixa.
eso, que hablen de ti aunque sea mal...
Olé!
I em dieu poc profund.
Aneu a pendre xocolata!
Regirats!
Jo congelo un canari perquè me l'estimava i em trobo un cementiri. Si, s'acull al repte proposat. Maco!
Aixói em recorda quant tenia de 16 a 19 anys que vaig fer moltes fotos. De cementiris tb... Tinc ganes de tornar-hi a fer fotos...
Aquesta la trobo vulgar, ho sento Lluis.
Publica un comentari a l'entrada