Tius!!! Em vaig trobar aquest negatiu i amaga una història que tot seguit us explicaré.
Resulta que em vaig donar un tomb per la Laia, la figura de ferró amb forma de dona que hi ha a Mataró i als seus peus com caigut del cel vaig trobar aquest negatiu. El vaig recollir i mentres el mirava vaig començar a sentir una veu com de sirena que deia:
- Cris. Cris. Cris collons!
- Eh?- vaig dir.
- Tu seràs el portador.
- Eh?- Vaig tornar a dir.
- Collons, Senyor, no hi havia ningú més a donar-li.- Va dir la veu amb to ja no tant de sirena.
- Eh?- Em preguntava.
- No parlava amb tu. Tant és!. Escolta'm amb atenció Cris. Ets l'escollit per donar a conèixer l'únic document gràfic de la primera foto feta amb una Linhof, comprada de segona mà per una colla de tres que pertanyen a Virus-T.
- Eh?, ah, valen, mola.
- Vés, positiva-la.
Vaig anar i la vaig positivar ( qui no faria cas d'una veu en off?). I em va sortir aquest personatge i una ombra al darrera, no humana (quin cague, oi?)
- Cris...- va tornar a dir la veu.
- Juá! quin cuelgue que portes, Cris!- Vaig dir en veu alta.
- Torno a ser jo, Cris.
- Diga'm, Off.- Vaig dir.
Donat ja el nivell de confiança assolit per totes dues parts vaig decidir de posar-li un nom, donat també que la meva imaginació no llueix, em va semblar que Off seria "ideal de la muerte".
- Aquest home és en Lluís Pulido i el personatge del darrera és el seu àngel de la guarda. En Lluís és un home nostàlgic de la fotografia clàssica que lluita per revifar-la. El seu àngel va guanyar les ales després d'aconseguir que en Lluís fes funcionar la càmera. Ara són tots dos feliços. Mostra aquesta imatge i dona a conèixer la fita històrica que marcarà un nou camí en la fotografia.
La conversa es va allargar fins altes hores de la nit ( és el que passa amb les veus en off. Xerren, xerren, xerren i no paren ). Vam parlar del temps, de cuina, de roba interior, de perquè Parmènides va morir envoltat de merda i Aznar continúa viu sent tots dos grans filòsofs, o no?. Em va regalar un tiquet descompte del Carrefour i em va dir que penges la foto al blog del local. Jo encara no sé que va succeir (com si em passes cada dia, no?) però estic segur que en Lluís i el seu àngel de la guarda si. I que succeís el que succeís aquell dia, segur va ser molt gran. Amb el tiquet descompte em vaig comprar uns mitjons blancs amb ratlles blaves que fan joc amb el meu cobrellit d'hivern.
Per cert, és de color blau perquè blau és el color dels somnis i no perquè m'hagi confós amb el selector de colors del Photoshop.
Nota d'autor: Aquesta història no va succeir del tot com s'explica però de vegades no tot és el que sembla i el sembla no és el que és.
