Aquesta nit, i amb bona companyia, he fet via cap a la Sala Beckett per anar a veure l'obra de dansa que porta com a títol "Solo por placer" d'Àngels Margarit.
Segons la sinopsi del programa, aquesta obra" planteja la tensió existent entre el plaer de ballar i el dolor de crear".Toma!Jo no ho he vist per enlloc, però si he vist que la tal Margarit té una constitució potent, o sigui,que està cachas, i que per mi desaprofita damunt de l'escenari...un poc constreta.
Tenia d'acompanyament sonor un tio amb un contrabaix,em sembla... i una especie de chelo electrònic amb el que en un moment donat s'ha marcat un acompanyament a lo Frank Zappa.
La visió de conjunt em distorsiona però per capítols jo en salvo uns quants. A valgut la pena.La dansa mola.
Segons la sinopsi del programa, aquesta obra" planteja la tensió existent entre el plaer de ballar i el dolor de crear".Toma!Jo no ho he vist per enlloc, però si he vist que la tal Margarit té una constitució potent, o sigui,que està cachas, i que per mi desaprofita damunt de l'escenari...un poc constreta.
Tenia d'acompanyament sonor un tio amb un contrabaix,em sembla... i una especie de chelo electrònic amb el que en un moment donat s'ha marcat un acompanyament a lo Frank Zappa.
La visió de conjunt em distorsiona però per capítols jo en salvo uns quants. A valgut la pena.La dansa mola.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada