Primer una foto, treta com d'una peli dolenta de policies, d'aquells que és discuteixen parodicament "justamente hoy que me quedaba un dia para jubilarme" i més grans frases del cinema per l'estil.
De fet el dia de la foto anavem cap a un nou descobriment per a nosaltres, "el arca maldita del Alexis 2", si nois un petit oasi de diversió, futbolín, billar i tenis taula (tot un luxe!). No crec que ens falti temps de esbarjo (de fet és pràctiment tot el que fem en comú ultimament!) però no estaria malament passar un dia per allí en grup, per donar uns tocs a la pala.
Parlant del grup (i sé que jo aquest divendres seré jo el punt negre) però no fa massa dies que no ens trobem tots junts? Ultimament en som 3 com a molt.
I com el post era indefinit perquè no tenia clar que escriure, tampoc tenia clar com i on acabar-ho, així que,
Aquest és el post número 95
the end
3 comentarios:
M'agrada l'osset. Li dona un toc femení. Digueu el que digueu. Ara només em falta un aromatitzador de roses i un cartellet de "no corras papá, te queremos". Si, senyor.
Sergi, ens has tornat a fallar...
Deixeu al pobre noi! Apa que canviar-nos per la teva xicota i la família. Vergonya t'hauria de fer!. Apagar espelmetes, rebre el cariñu dels teus, riure recordant cosetes, mirar fotos. Joder que bonic. Vergonya t'hauria de fer!
Publica un comentari a l'entrada