Doncs si, avui he passat per davant.Tot està com estava, res ha canviat, ni el pany encara! (Lluís no t'acceleris que ens coneixem!) Fa una mica de pena, per tot plegat com va anar, molt extrany, molt extranys la parella (oi Arnau?) i tot perquè? Per estar com estaven, bé pitjor, sense llogaters.
Amb aquest atac de nostalgia no vull dir que no estiguem bé ara, però aquest tipo de "ruptures" extranyes sempre deixen una espina clavada en mi, normalment aquest tipos de ruptures són amb persones, no amb llocs físics, però en el fons és el mateix.
Res nois us deixo una foto per la reflexió!
I ara si Lluís, sort va tenir el senyor Cirera (segur que són parents amb un altre Cirera molt simpàtic!) que el contracte no anava a nom teu o meu, perquè l'hauriem fet ballar una mica força molt més...
3 comentarios:
Realment no tinc la mateixa sensació, potser no vàrem tenir prou temps d'arrancar i el que em sap greu són les hores, il.lusions i esforços que varem invertir. Si pases per devant o mirant la foto que has penjat no crec que tinguès aquest sentiment de nostàlgia, més aviat de ràbia continguda, encara que no descarto fer una bogeria un dia d'aquets i repetir la nostra feste de comiat...a més tinc molta curiositat per veure que va fer l'Arnau per deixar al Sr.Cirera tant satisfet... us animeu?? no tenen el meu ADN os sigui que no em trobaran.
si estas insinuant una incursiò nucturna en aquest lloc..... jò m'apunto.
no pillo lo de..."molt extranys la parella (oi Arnau?)".I sapigueu que em quedo molt tranquil tenint un parell de valents com vosaltres tan apropet...(cal entonar cert to sarcàstic en la lectura que precedeix al parèntesi)
Publica un comentari a l'entrada