Serveis

He sortit d'hora a fotografiar Cardedeu le matine i quan sortia el sol com cada dia m'ha vingut de gust de fer un talladet amb xixarro inclòs com cada dia. El lloc escollit ha sigut la plana de Vic. He arribat amb una boira de tres parells de collons i he aparcat. El primer pas és anar a la Plaça per fer un parell de fotografies. En aquest temps ha passat per davant meu una dona amb roba de diumenges tres cops. En una d'aquestes passades duia a sobre la capçalera d'un llit. Normalment la gent compra el diari però això és la plaça de Vic i aqui cadascú porta un diumenge al matí el que vol. Normalment sempre que paro a Vic vaig al Bar Montserrat però avui he decidit trencar els esquemes, desmelene total. He comprat l'Avui al quiosquet a on un noi de la plana m'ha atès amb un Bon dia de l'interior. Sorpresa el suplement porta un especial de dones fotògrafes, avui el tallat l'acompanyaré del suplement i no del xixarro no perquè no vulgui però he entrat a l'únic bar a on no és por xixarrar. Almenys el tallat és igual com el que feia l'àvia. El suplement molt bé. Tot bé a que Nicoleta Kidman farà d' Arbus. Vés quina diferència no. Aquest paper l'escau millor a la Wynona que està més bona i s' assembla més a l'Arbus. Però al bosc dels somnis pot passar qualsevol cosa. M'imagino qui m'interpretarà a mi quan facin la meva pel.lícula... no sóc capaç de visionar tal cosa. Bé vaig al lavabo amb fred la bufeta s'estreny i el pixuc queda reclòs en un espai molt reduït. I aquí arriba el final de l'historia. Pedasu de lavabo. Sembla que estigui pixant davant del Guggenheim de Bilbao. Pur disseny. Té una mena de flotador com a pica de color vermell. Tot ell és metal·litzat. L'únic que trenca una mica el conjunt és el terra de parquet i el fet de veure els rotllos de paper escampats per tot arreu com si cada persona que entrés hagués de portar el seu propi, n'hi han com quatre. Faig la foto desenfocada com sempre no m'acaba d'agradar aquest objectiu de canon. Això dels lavabos comença a despertar una curiositat que no arribo a entendre, realment hi ha gent que es pren molt en seriu això de trobar-se a gust.