Aquest matí he anat al local per agafar un cable sincro per fer unes fotos d'exterior, eren les onze del matí, no arribava. El local era com el vam deixar després del darrer Virus Nit de divendres.
He fet la feina, hem dinat i al tornar al local a deixar el cable sincro m'he trobat amb una gran sorpresa.
De seguida he trucat a la única persona que he vist capaç de fer alguna cosa com aquesta, en Lluís. Havia recollit el local ell solet mentres esperava que el D-76 se li refredés.
No sé si agrair al D-76 la seva "calentura", a la química per ser tan punyetera o al Lluís per aquesta tenacitat per què tot i tothom estigui bé al local.
Ho faig saber per què és d'agrair tal feinada.
Gràcies, Luís!
Casimir et Caroline (París, 2a. parte)
Fa 15 anys
5 comentarios:
doncs que puc dir?, moltes gracies, això dona molts ànims!
vull dir Lluís!
Bonica entrada.Se'n troben a faltar d'aquestes.
Gracies Lluis!!
Publica un comentari a l'entrada