Aterra de nou a Barcelona Alberto García-Alix amb la seva expo "Siempre el mismo cielo".
Com sempre retratant al món que li envolta. La seva conferència a l'Institut a on només va llegir un escrit on parlava sobre el perquè de fotografiar amb diverses anècdotes personals sense mostrar cap fotografia, va fer créixer en mi un interès sobre la importància de l'autor sobre la seva obra. Amb tota la senzillesa d'un paio que va viure la "Movida" (i va sortir), aprofitant tot allò que va deixar com a "llegat" aquella època.
Fins a finals de mes a la Sala Carles Taché (Consell de Cent, 290).
"Hoy y ayer, la muerte escribe mi nombre en el mismo cielo que cubre este paisaje donde me invento". Alberto Garcia-Alix.
Entrevista a
Alberto Garcia-Alix. Mira't-ho Octavi.
I aquesta és
mooolt bona Li Alejandro Jodorowsky, és un filòsof, que es deu pendre tot els pellotes que troba i a on descobrires que la fotografies, moltes d'elles surten sense més i sinó fixa't quan li pregunta per la fotografia de la columna. Alberto es troba amb la situació d'explicar-li de forma "artística" la foto, a l'hora que pensa-"Tiu! Estaves tu i la columna i molava mazo que te cagas i que jo sàpiga les columnes sempre han aguntat sostres. Només conec una planta, la de les mongetes màgiques que arribava al cel. Que s'haurà pres aquest paio, i tenia un fill que es deia Teo? Passa'm el mai, nen!"