Estic com un gelat fora del congelador

Després de les darreres anades i vingudes només trobo refugi en els indrets a on la literatura es torna art. Allà a on la ment viatge a paradisos infinits . A on les paraules acaronen les oïdes i tot sembla fàcil. Somnis que no arriben a ser-ho i desitjos que fan bullir l'inconscient. Poques coses hi han més lascives que la imatge d'una dona mostrant el seu món i una d'elles és una poesia amb la seva imatge.
Sigueu benvinguts a un nou món. A on tot allò que és cert no es tangible. Fuetegeu els vostres cors per sentir l'entorn com l'ocell que es mira el sol i espera que li baixi la trempera per batre les ales amb la dolçor que el disparador d'una Leica és capaç de capturar, allò que altres són capaços de versejar.
Virus-T, ja sóc aquí! (i amb una mica més de seny, no?)


Me prengueres el cor
me'l tornares pedra preciosa
i me digueres
au surt i brilla.

Era un somni, estava sol
em vaig despertar, vaig sortir
i brillava.

Enric Casasses, Songs for Petra -3- del seu llibre, Que dormim?. Edicions 62 - Empúries, 2002.