Últimament no dormo massa, per no dir que de nit em costa conseguir dormir més de dues hores seguides, és per això que miro de fer coses per relaxar-me i conciliar el son.
Una d'aquestes coses és pujar al terrat, sencillament contemplar la ciutat, sempre m'han agradat els terrats, potser perque sempre (en 3 pisos diferents) he viscut al àtic i l'he tingut molt aprop, allà em sento una mica per sobre de tot, m'allunyo dels carrers i els miro amb més perspectiva, observo la quantitat de vida que hi ha en una ciutat com Barcelona per la nit, miro els cotxes, miro les finestres que tenen llum a altes hores de la matinada, miro el cel, o el que es pot imaginar d'ell sota la contaminació lumínica...
És per això que he volgut compartir aquesta foto amb vosaltres, la cantonada que tinc al costat de casa, correspon a la cruïlla entre Meridiana i Mallorca, i sempre hi ha cotxes, sigui la hora que sigui, i sempre hi ha llums encesos, i de vegades hi sóc jo contemplant-la.
Podria ser una imatge de silenci, però prefereixo postejar-la a part del repte i plantejar-vos que pujeu al vostre terrat, contempleu la ciutat als vostres peus, i fotografieu la vista per compartir-la.
3 comentarios:
doncs ara ja puc imaginar millor les teves nits de solitud al terrat. És més, que fantàstic deu ser fer un pacific poker amb aquesta vista, un puret i una copa....
Noi m'agrada el bon "positivat" de l'escena. I el moment és idoni. La nit a Barcelona té quelcom molt especial que només el treballador de nit, el bohemi o en aquest cas un desvetllat pot entendre.
Reconec que aprofites molt bé el temps i l'espai. Espai i temps. Temps o espai. Et sona? És un dels vulls de la poesia. Perdona que sigui un pesat.
Molt rebé ostia! Veient la foto i llegint el que dius donen ganes de ser insomne i gaudir d'aquests moments. Jo sco insomne però sempre vaig a dormir tard, em llevi dora o no.
Publica un comentari a l'entrada