Doncs després d'una llarga parada, m'animo a reviure (com bon exponent del síndrome T) el repte.
Després de donar-hi voltes (tinc moltes debilitats) i de pensar en les típiques debilitats humanes (si, ja sé que és el que tots esperaveu,...) he mirat de fotografiar una més pròpia, i de la que ja us he parlat en altres ocasions.
Tinc debilitat per la ciutat de nit, tot canvia de nit, tot es transforma, la llum pot mostrar-nos els llocs de forma molt diferent (que us haig d'explicar que no sapigueu ja...). Veient per exemple el repte personal de superació d'en Lluís, m'he reafirmat en el que dic, i m'he decidit a fer la foto que envio.
Aquest és el carrer de casa, hi ha el metro (com es veu a un cantó), és un carrer per als vianant (no existeix traducció al català de "peatonal"), hi ha una residència, i una escola; amb tot això resulta un carrer impossible de veure buit, tot i ser molt petit.
És per tot això que m'agrada veure'l transformat de nit.
Per al proper que s'animi, m'agradaria saber què és "allò que només veieu de nit"...
